HISTÒRIA I ORIGEN DELS CASTELLERS

HISTÒRIA I ORIGEN DELS CASTELLS:

Parts de la història dels castells:
No hi ha una resposta clara a la pregunta d’on provenen els castells, però sí que cal apuntar, que molts historiadors divideixen la vida dels castells amb els següents títols:

Origen dels castells:

Tot apunta a l’antic Ball de Valencians,un ball folklòric realitzat en aquestes terres o també els balls de Moixigangues o Muixerangues, que tenien un caire més religiós. Ambdues danses, consistien en un ball, que es finalitzava, amb l’aixecament d’una petita torreta humana, que a poc a poc va anar cobrant entitat per si sola (tot engrandint la seva alçada), fins aconseguir ser independent del ball.
La data més antiga que s’ha trobat del Ball dels Valencians és 1687, i prové, com el seu nom indica, de València i els catalans ho vàrem adoptar quan es feien aquestes actuacions a la nostra terra (sobretot a la zona de Tarragona i Penedès). La data més antiga dels balls de Moixigangues o Muixerangues, es l’any 1713, a Vilafranca.
Durant mig segle, van estar convivint colles moixiganguines i de balls de Valencians, amb colles castelleres, fins que els castells van progressar i van entrar en l’època de grans construccions Els llocs on va evolucionar més el castell i on es van fer per primer cop els castells més alts, va ser a Valls (on, durant la diada de St. Joan s’hi va fer el primer tres de nou amb folre), a Vilafranca del Penedès, Tarragona (on s’hi va fer la primera colla, tot aconseguint fites màximes)...

Inici dels castells:

La primera referència escrita dels castells pròpiament dits és el 1805, gràcies a la colla castellera de Valls, per aquest motiu, es considerada el “ Bressol dels castells”. Des de Valls hi havia dues colles, la dels Pagesos i la dels Menestrals, unides, a part pel poble, per una extrema rivalitat. Més tard van aparèixer dues colles més a Tarragona, anomenades: la dels Pagesos i la dels Pescadors. A Vilafranca, hi haurà un gran apreci pels castellers, però no es formarà una colla fins al cap d’un temps. Quan s’hi formen, se n’hi formen dues: la Muixerra i la Roser. Com era de suposar, hi ha rivalitat entre les dues colles, però aquesta rivalitat va arribar a les mans, cosa que va obligar a Vilafranca a prohibir l’activitat castellera, durant uns anys.

Primera època d’or:

La primera època d’or dels castellers comença l’any 1851, quan per Sta. Tecla, es descarrega el tres de nou amb folre a Tarragona, per primera vegada a la història.
Aquesta època d’or continua, expendint els castells pels pobles de Tarragona i del Penedès, i fent que, en aquests llocs, s’hi realitzin castells poc o molt comuns.
L’època finalitza amb un castell de nou, també a Tarragona i curiosament, també, el dia de Sta. Tecla, l’any 1889.

Decadència:

La decadència comença a partir de l’any 1889 (quan finalitza la primera època d’or) i acaba el 1900.
La decadència castellera es caracteritza per la baixa quantitat i la baixa qualitat de castells.

La renaixença:

La renaixença comença a partir del 1920. Aquesta renaixença és deguda a l’esperit de rivalitat entre colles, que es fan prosperar entre si.
L’any 1922, els xiquets de Valls aconsegueixen quatre castells per primera vegada: el tres de set aixecat per sota, el tres i el quatre de set i el pilar de cinc.
L’any 1925, surt a la llum una nova colla tarragonina i el 1926 es parteix en dues: La Nova i la Vella.
La guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la causant d’una petita crisi en el món casteller, però, en acabar, els castells van recobrar la seva vitalitat i van continuar la renaixença.
Els castells van continuar prosperant: assolint noves fites castelleres i creant-se noves colles, i fins hi tot fent arribar el castell al món dels mitjans de comunicació.

La segona època d’or:

La segona època d’or no arribarà fins a l’any 1981 durant la Diada de Santa Úrsula a Valls. En aquesta diada, s’aconseguiren dues fites, fins aleshores inabastables: descarregar el cinc de vuit i descarregar el primer castell de nou del segle.
Com que els castells eren cada vegada més freqüents al mitjans de comunicació, es crearen noves colles castelleres, i cada colla va anar prosperant en el seu àmbit ( La Jove va carregar el seu primer tres de nou amb folre, la vella va fer el primer tres de nou en folre...)

L’època de platí:

Els inicis de l’època de platí remunten a l’any 1993 i duren fins als nostres dies; actualment els castells es troben en aquesta època.
Cada any, des del 1993, es van assolint nous projectes per part de les colles. Els més representatius són: el concurs del 2000, un dels millors de la historia; la gamma extra de castells del 2003 i del 2004, entre altres.
El que sens dubte es pot afirmar és que els orígens remunten a uns 200 anys enrere i que la tradició encara segueix viva; de fet, no només hi ha colles a Catalunya i a la Catalunya Nord, sinó que també n’hi ha a països estrangers, com Argentina o Mèxic.

Màximes fites que s’han arribat al llarg de la història:
En qualsevol cas, entre totes les èpoques que ha viscut la tradició castellera, s’han aconseguit el següent recull de castells ( només hi ha els millors):

Castell
Colla i any

Quatre de nou amb folre
-Colla Vella Xiquets de Valls (1981)

Tres de nou amb folre
-Colla vella de xiquets de Valls (1982)
-Colla jove de xiquets de valls (1986)

Dos de nou amb folre i manilles
-minyons de terrassa (1993)
-colla vella xiquets de Valls (1994)

Pilar de vuit amb folre i manilles
-castellers de Vilafranca (1995 i 1997)

Quatre de nou amb folre i agulla
-Castellers de Vilafranca (1995 i 1996)

Cinc de nou amb folre
-Minyons de terrassa(1995)
-colla vella xiquets de Valls (1996)

Quatre de nou
-Minyons de terrassa (1998)

Tres de deu amb folre i manilles
-Castellers de Vilafranca (1998)
-Minyons de Terrassa (1998)

Tres de vuit aixecat per sota
-Colla Vella dels Xiquets de Valls (1999)

Dos de vuit
-Castellers de Vilafranca (1999)

Nou de vuit
-colla vella dels xiquets de valls (2001)

Dos de nou amb folre
-Castellers de Vilafranca (2005)

ACTUALITAT:

Colles:

Què són?
Les colles castelleres són agrupacions de persones que tenen com a objectiu principal aixecar el castell humà més alt possible. En les associacions castelleres hi ha gent de tot tipus (l’edat, el sexe, la religió, l’ètnia... és indiferent), cadascuna
d’elles amb una funció molt definida:

Hi ha els castellers, que són les persones que ocuparan un lloc dins de l’estructura del castell. També hi ha un cap de colla, que és qui té la major part de responsabilitat, qui decideix, juntament amb la comissió tècnica, les tècniques a seguir i quin castell es pujarà. Finalment, trobem el cap de pinyes, és qui es cuida que la base, d’on s’aguantarà el castell, estigui ben construïda.
Aquesta tradició està força arrelada a Catalunya i és per això que hi ha més de cinquanta colles a Catalunya. Cada una d’aquestes colles porta la camisa d’un color diferent, com a tret distintiu, ja que els pantalons (blancs), la faixa (normalment negre) i el mocador són vestuari igual per tots.
Les colles d’origen més antic són : Colla vella dels Xiquets de Valls (colla fundada l’any 1801), els castellers de Terrassa (fundada al 1980), els castellers d’Altafulla antiga (existent com a colla des del 1973), Colla Jove del Vendrell (fundada al 1974), Colla Jove Xiquets de Tarragona (creada al 1974), Colla Jove Xiquets de Valls (construïda al1970), Minyons de Terrassa (construïda des del1979), Xicots de Vilafranca (fundada al 1982), Xiquets de Gavà (colla des del 1960), Xiquets de la Vila d’Alcover(fundada al 1984), Xiquets de Reus (creada al 1981), Xiquets de Tarragona (creada al 1970), Xiquets del Serrallo (fundada al 1988), Xiquets del Vendrell (construïda al 1935)...
Les colles més joves són: Els Angelets de Vallespir (2001), els Castellers de la Sagrada Família (2001), Colla Jove d’Hospitalet (2000), Castellers de Sarrià (2000), Joves de Raiguer (2003), Matossers de Molins de Rei (2003), Minyons d’Arboc (2003), Xerrics d’Olot (2002)...Entre d’altres moltes colles, com per exemple la que tenim al nostre municipi: Els marrecs de Salt, formada l’any 1995.

Actuacions que fan les colles:

Les colles castelleres assagen durant tot l’any per les actuacions, concursos, diades...en què han de fer un castell en públic.
Tot seguit hi ha cadascuna d’aquestes actuacions públiques breument explicades:

-Diades:Normalment, en una diada, cada colla castellera, fa un castell de benvinguda, que acostuma a ser un pilar caminat , tres castells i un castell de comiat. En el cas que les colles ho concordin, al final de la diada es pot realitzar un castell de germanor (en el qual pugen una persona de cada colla, en senyal d’amistat entre colles.)
-Concursos: Els concursos són diades no gaire habituals. Cada colla realitza els seus millors castells i se’n fa una classificació i la colla guanyadora rep un premi (normalment diners en metàl·lic). El concurs més important és un que es realitza a Tarragona cada 2 anys.

FUTUR DELS CASTELLS:

Hi ha diversos aspectes dels castells que han fet que, als nostres dies, estiguin força arrelats a Catalunya. Cal i es obvi confiar, que aquests punts, sempre presents en els castells, faran que aquests continuïn formant part del folklore català molts anys més.

Aquests trets són:
La integració de qualsevol persona en una colla castellera, ha fet que quasi ningú es senti exclòs de poder participar en un castell, i que quan algú ha tingut ganes de participar hagi pogut fer-ho.
Un altre repte que motiva la gent és el construir un projecte comú, mitjançant un esforç personal i col·lectivitzar amb tothom la gràcia d’haver-lo assolit, ja que moltes vegades el fet de pujar un castell significa que cadascú ha posat tot el que podia de si.
L’esperit d’ auto superació és l’afany de tota colla castellera, cada vegada s’aspira a fer un castell més difícil, cosa que comporta que es vulgui seguir formant part de la colla i animant noves persones a participar.
Finalment, la competència entre colles fa que es vulguin aconseguir el màxim d’èxits. Això impulsa els castellers a voler assajar més i a concentrar-se i donar els màxims fruits d’ells mateixos